Cada dia a les dotze del migdia ve la mare a passar una estona amb mi, parlem de tot i de res, i així estem les dues fins a dos quarts de tres, hora en què la mare torna a treballar. La tarda ja no se’m fa tan amena des que el pare ja no pot venir a visitar-me, però jo sé que aviat el tornaré a veure i estarem junts. Es fa de nit, els dolors són molt intensos. Somnio, és molt real. Hi ha una llum blanca que m’atreu, al final del camí veig el meu pare, m’apropo, el toco i els dolors desapareixen. Miro enrere, la mare plora…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.