És de dia o és de nit? Estic trist o estic alegre? Tinc gana o no en tinc? No sé diferenciar el que és del que no és. No és culpa meua, és culpa d’ella; començo a patir el mateixos símptomes. Ella em mira tots els dies i a totes hores, i plora. Però no sóc jo, és ella. No ho veu? No pot veure el que jo veig? El que reflecteixo? Ella veu un cos que no és el seu, jo no reflecteixo un cos prim d’una noia que no menja i plora. Però, no ho veu, veu un cos d’una noia grassa, no pot veure la realitat i confon el meu reflex amb la seva realitat. Com la puc ajudar? No puc, la meva feina és reflectir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.