Va ser un somni. Un llarg somni. Tan llarg com anar al cel i tornar, tan estrany com veure flors al carrer en ple hivern. Al començament, em va embolcallar un dolç perfum de roses. Més endavant, la mestressa del perfum em va robar un petó i en un instant em vaig enamorar perdudament d’ella. Va fer seu el meu cor. Em sentia perfectament, tot anava fi com una seda, però de sobte, em vaig despertar. En obrir els ulls no en quedava res. Vaig intentar tornar a somniar. I va ser llavors quan em va tornar el meu cor, trencat. El perfum de roses ja no era dolç, els petons no eren desitjats. Vaig decidir que no tornaria a somniar mai més.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.