Se sentia sola. No veia ningú al seu costat. Tothom la mirava amb indiferència, amb menyspreu… De sobte, un dia va trobar un amic que l’ajudava, la comprenia i l’acompanyava. Ara bé, amb el pas del temps la incitava a fer-se mal. Primer va ser una simple autolesió, però a poc a poc les seves exigències augmentaven, fins arribar a un intent de suïcidi per tal que aquesta persona desaparegués i pogués deixar de sofrir. Van haver de donar-li medicació. Tot i així, el seu amic no desapareixia. Un matí els metges li van explicar que aquesta persona era inexistent i es deia Autisme.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.