Jo creia que la meva vida no era gaire interessant, que era normal, el dia de cada dia. Tenia moltes idees sobre què volia fer en la meva vida: havia pensat escriure algun llibre sobre mi, però quan hi pensava res sobre mi no em venia al cap; per què?
Fins que les frases d’algú em van canviar la vida: has de ser el protagonista de la teva pròpia vida, has d’actuar com si tu i només tu fossis l’única. I jo em vaig parar a pensar: “Això és un joc? I si l’única real aquí sóc jo i els altres solament són producte de la meva imaginació?” Encara ara, que sóc vella, no sé la resposta, i millor, perquè el fet de no saber és el que et dóna ganes de viure.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.