Recordes aquells temps? Sí, abans de créixer. Quan volar significava gronxar-se molt ràpid? Quan estimar era solament una paraula? Quan protecció era utilitzar casc per anar en bicicleta? Quan el pitjor càstig era menjar el plat que detestaves? Quan solament estimaves als teus pares? Quan les espatlles del teu pare eren el lloc més alt del món, i la teva mare era la persona que més admiraves en aquest planeta? Quan el teu pitjor enemic era el teu germà? Quan el dolor més fort que tenies era el d’un blau que t’havies fet jugant amb els amics. “Adéu” simplement significava “fins demà”. Tot això ja s’ha acabat. Hem crescut…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.