T’espero, tots aquests mesos només he pensat en tu, en els teus ulls, en la teva boca… Ja queda poc, però aquesta espera és molt llarga, no sé si aguantaré gaire més temps, però haig de fer-ho. Cada matí penso en tu, cada tarda penso en tu, cada nit penso en tu. Encara no t’he pogut tocar ni veure, però sé que et convertiràs en la persona més especial de la meva vida. Quan et veig a la pantalla se m’il·lumina la mirada, semblo una boja somrient a l’ordinador. Falten dos mesos, dos mesos de molta espera, et vull veure, et vull tocar, vull sentir la teva pell, el teu cor… Encara no has nascut però per mi ja ets la meva princesa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.