Era un dia preciós que recordaré tota la meva vida. Quan la vaig conèixer estava a l’estació de trens, de cop i volta va sortir d’un vagó i va venir a preguntar-me on podia trobar el Royal Hotel. La hi vaig portar. Em va invitar a passar. Vam menjar junts i després d’aquella nit no ens vam tornar a separar fins que va esclatar la guerra. Ara l’única cosa que vull és que aquest calvari s’acabi d’una vegada. Estar aquí a les trinxeres no és gens divertit, el meu company ha mort fa menys d’una hora. Jo us envio aquesta carta perquè vegeu que encara estic viu i perquè no us preocupeu. Gràcies per enviar-me’n tantes, m’anima, us estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.