És irònic, oi? Fa cinc mesos que em deies que els teus pares t’havien comprat una moto, que ja tenies el carnet de conduir. Estaves molt feliç. I ara aquesta mateixa moto és la causa de tot. Una setmana i dos dies. Aquest és el temps que fa que estàs lluitant. Quan penso que podràs anar-te’n d’un moment a l’altre, el món em cau a sobre, les llàgrimes apareixen i el terror m’envaeix. Però jo sé que tornaràs, perquè els que estem aquí a fora t’estem cridant sense parar. Alguna cosa dintre meu em diu que tard o d’hora tornaràs. Has de tornar, perquè el món necessita persones com tu. T’espero, jo i tots. Et trobo a faltar. T’estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.