Filipines, el meu país d’origen. Després de la catàstrofe, tot va quedar destrossat. Famílies sense casa, nens sense escola, persones sense treball. Recordo els dies en què baixava de l’avió i em sentia a casa. Ara trobo a faltar no poder estar allà. Enyoro estar amb la meva família, passar l’estiu jugant amb ells i dinar junts a la llum de la lluna. Pensar que els hauria pogut passar qualsevol cosa… I recordo també aquells moments en què m’explicaves les teves aventures, els teus somnis i els teus desitjos a l’hora d’anar a dormir. Ara tot és diferent i junts haurem de començar de zero per poder tornar a viure feliços com abans.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.