La història comença amb un noi que mira per la finestra. Perquè això és el que es fa amb una finestra, s’hi mira a través. Sempre mirant els altres fent coses. Tota la vida havia estat a la banqueta i ara volia sortir. Volia sortir a jugar al joc de la vida. Volia sortir amb els amics. Volia enamorar-se. Volia sentir-se viu. Ara s’estava penedint de tot el temps que havia perdut. Tot el temps dedicat a coses inútils i sense sentit. Però encara hi havia temps. Encara tenia la flama de la vida ben viva dins seu. Sí, encara ho podia fer! L’únic inconvenient era aquell llit. Aquell llit d’hospital on els metges li havien dit que no hi podien fer res.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.