Paula Camps_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER
Ara que no hi és últimament les coses han estat canviant molt. Les primeres setmanes després del comiat em sentia absent. Més tard vaig entendre que era ell qui no hi era. Se’n va anar i he hagut d’aprendre a viure cada dia amb aquest buit. Un buit que mai ningú no podrà reemplaçar. El temps passa molt de pressa i ens adonem que hem perdut algú quan ja és massa tard. Com m’acostumaré ara a aixecar-me cada matí i veure que no hi és? Si alguna cosa he après aquests darrers mesos és que s’ha de viure la vida, no com si fos l’últim dia, o el primer, sinó com si tinguéssim tot el temps que desitgéssim per fer allò.