Ha arribat l’hora. Surto a l’escenari, camino indecisa i inestable però amb pas ferm. Tremolo i no em surten les paraules. Oh, no! És l’hora de presentar-me però les meves cordes vocals han emmudit i no volen deixar escapar cap so. S’encenen els focus, sona la música, el terra vibra. Els meus peus comencen a moure’s involuntàriament al compàs seductor d’aquella melodia que ressona dins del meu cap. Tothom, amb un esguard expectant, segueix detalladament tots els meus passos. Vull fugir, amagar-me, però no puc, ell és allà, dalt del cel, dient-me que mai deixi escapar els meus somnis.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.