Mónica Hilario_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Encara queden 23 minuts. 23 minuts més envoltat de desconeguts, 23 minuts més fent-me tirabuixons als cabells i, comprovant que estic sol. Després de l’accident, d’aquella pèrdua… Soledat, tristesa. Amb aquests factors es defineix la meva vida. Sóc la peça d’un puzle equivocat, aquella no la pots posar, ja que ni els tons ni els motius concorden. Vaig començar a construir un mur al meu voltant. Temps passats ja que no tornarien. Llibertat perduda. Quan la mort et cerca, només et quedes tu. Quan els altres et tracten com un pobre malalt i el ferro de la teva cadira és el teu únic amic, saps que has deixat d’existir per als altres.