Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 1.569 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.569

Microrelat

Claudia Cobos TSTMG LYCÉE COMTE DE FOIX 28 de març del 2014 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Feia exactament set mesos que ho esperàvem. No hi havia dia que aquesta intriga no fos tema de conversa. El moment s’anava acostant però passava molt lent. Faltava un mes que seria un dels més llargs de les nostres vides. Els dies anaven passant i nosaltres ja desitjàvem que arribés ben ràpid. Van passar els dies, i ja ho teníem tot a punt. Feia temps que imaginàvem com seria. Finalment, aquest dia ja era allí. Vam carregar-ho tot: maletes, somnis, pensaments, ganes… Tot, cap al cotxe. I, per fi, tots dos vam emprendre el millor viatge de les nostres vides. Era el nostre “aixecar el vol”, el nostre camí. Força, seny i valentia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats