Et vull ara, en aquest precís instant, abans que la meva consciència s’ennuvoli i es perdi. El temps s’escola i vull aprofitar cada segon al teu costat. Vull buscar un lloc on puguem amagar-nos del món, on el temps es detingui i només existeixi l’espai, que ocupin els nostres cossos. Vull restar distàncies, perdre’ns en les mirades i apagar les nostres tristeses amb un petó suau, interminable. Vull que ens trenem dolçament com dos amants aferrats a un mateix cor. Vull que ens fonem en un sol cos per sempre. Vull… Torno a la realitat i m’adono que el meu somni és impossible…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.