Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.638 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.638

El buit

Zouhair El Badaoui 1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX 3 de maig del 2014 Lectura: 1 min · 642 caràcters

Estic aquí, encongit, com una pilota. Tot és fosc. No hi veig res. No sento res. Només estic jo i la meva ment. El lloc sembla buit i espaiós. Sento fred, però és suportable. No puc fer res, de totes maneres em sento en calma. Sento alguna cosa. No sé ben bé què pot ser. A poc a poc ho sento millor, el so s’aclareix. Són veus, més aviat són crits, injúries, mentides, maldat. El soroll se sent cada cop més fort. És insuportable la quantitat de maldat que estic presenciant, no té límits. Aguanto, però no estic segur de poder aguantar tota aquesta pressió. Tot s’agita al meu voltant i aquella calma que regnava s’ha trencat. Ja és l’hora.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats