En aquell moment em sento lliure, sense preocupacions i feliç. Les coses negatives s’esvaeixen i els problemes de la realitat no hi són. Jo sóc la protagonista i tot és com jo desitjo. Em sento protegida, sense cap por que alguna cosa dolenta s’apoderi de mi. El color negre no existeix, tot és de colors i jo puc escollir els colors d’un món millor. Aquest món només existeix en la meva ment, ja que la realitat és molt diferent. Quan la música para i deixo de ballar, tot torna a ser com abans. Una realitat plena d’injustícies.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.