Èric Martí_1ere SA LYCEE COMTE DE FOIX
Sempre la mateixa rutina, ha arribat el cotxe que em portarà al poliesportiu. Sempre el mateix camí. Córrer, parar, tornar a córrer. Treball : aquesta és la paraula que sempre repeteix l’entrenador. De sol a sol, sense aturar-se a pensar si això porta a algun lloc. Lesions, metges, fisioterapeuta, preparador físic. Sempre la mateixa història, “te l’estàs jugant, estàs jugant amb la teva carrera”, em diuen tots. Em concentro, ja és la recta final, un últim esforç, només falten uns quants dies, no puc dormir. No puc pensar en una altra cosa. El moment de la veritat arriba, sembla que la vida recobra el seu sentit. Surto al poliesportiu…