La vida és injusta, haver de somriure quan no en tens ganes perquè et falta una persona al teu costat. Nicolas ets com un germà, quan tinc un problema estàs sempre aquí, mai m’has demostrat feblesa, m’has ajudat a madurar, hem crescut junts i ara no et deixaré per res al món. Ets un guanyador. Ets una persona única i excepcional, el meu millor amic d’infància. Trobo a faltar la teva bogeria. Per tant, ara em toca a mi d’estar al teu costat per ajudar-te a lluitar però la distància esdevé un problema tot i que mentalment estem connectats. Són els nostres records que fan la força i sé que te’n sortiràs ben aviat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.