M’adono que ja ha passat un dia i així successivament. No aprofito els dies, tot és una rutina, de casa al col·legi i del col·legi a casa. Sempre faig el mateix i això no està bé. Què passaria si no hi hagués l’endemà? Hem d’aprofitar cada moment del dia, cada hora, cada minut, cada segon. La vida és única i no sabem el que passa quan pugem al cel, si hi ha una altra vida que comença o si s’acaba tot definitivament. Pensar que algú et recordarà quan hagis marxat et dóna la satisfacció de saber que has fet alguna cosa a la teva vida, ser feliç, fer feliç els altres i estar segur que hi ha gent que t’estima.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.