Recordo aquell dia quan la final estava a prop. Estava molt impacient però també, nerviosa. Els dies van passar ràpid i, per fi, va arribar el dia. Em trobava al mig del camp i va començar el partit. No parava de fer voltes pel camp fins que, de sobte, van xiular falta. Estava marejada. De sobte, sento un xiulet i començo a volar. Tothom estava callat, vaig entrar dins la porteria i tothom va començar a cridar. Va acabar el partit i em van xutar cap al cel. Vaig veure bones vistes, em vaig sentir orgullosa però al caure, em vaig fer molt de mal. Un jugador em va agafar i em va donar a un nen. Ara, el nen i jo mai ens separem.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.