Poso la taula al terra, m’hi poso a sobre, trec una cama i començo a remar. Noto la sensació del vent com acaricia la meva cara. El vent és fred i ja no noto les mans, però segueixo notant la velocitat. Començo a anar cada cop més ràpid, i sento l’adrenalina al meu cos. Em sento lliure, faig girs cada cop més tancats. Sento les rodes lliscar. I de sobte llisco acompanyat de la taula a terra. Escolto el soroll de les rodes com van gastant-se i de sobte freno, les rodes ja estan gastades però torno a remar i a anar cada cop més ràpid per sentir l’adrenalina, l’aire que tant m’agrada i em fa sentir lliure una altra vegada, com un ocell.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.