És el segon dia que estic estirada en aquest llit, no em puc moure i estic farta d’escoltar la mateixa infermera cada dia recordant-me que tot depèn de mi. No sé com fer-ho per despertar-me. Cada nit recordo diferents moments amb l’Adam, com aquella nit, la festa de disfresses per Halloween. Em fa por despertar-me i saber que no tinc a ningú́ al meu costat. És tot tan difícil, estar aquí́ quieta i veure com la meva família… Vaig corrent a la sala on hi ha el meu germà, miro i ell ja no està estirat en aquell llit…
Ha mort. Jo ja no sé si és correcte despertar-me.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.