Era una tarda fosca de vent i pluja. Aquell dia el primer que vaig fer en arribar a casa va ser encendre la llar de foc i fer-me el berenar. En acabar, em vaig estirar al sofà a prop de la llar de foc, mentre esperava que arribés el pare de la feina. Amb aquestes, em vaig quedar adormit. Mentre dormia vaig veure una ombra gegant que s’anava apropant cap mi. Des d’aquell moment em vaig enamorar d’ella, tota l’estona ens miràvem mútuament amb aquella mirada tan tendra i profunda que tenia. Quan es va acostar cap a mi la vaig saludar. Era ella, la meva millor amiga, la Lucy, la cria d’elefant que vaig conèixer al temple de Borobudur.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.