La teva llum em va deixar perplex i vaig caure en la teva màgia. La teva flama mai s’apaga, ets com una llum d’eterna joventut, la d’una guitarra de blues. La mirada de nen petit als ulls de Michael Jackson, l’harmònica que s’amaga a les mans de Stevie Wonder, la calma que inspira Bob Dylan, la veu de Diana Crall, l’originalitat i els passos de ball de Freddy Mercury…
Vas ser meva i solament meva en les meves nits de misèria. Tu compons la banda sonora de les meves penes i victòries, tu evites que tanta quantitat d’odi s’apoderi de mi, tu em fas vibrar en tot moment.
Definitivament la llengua que els Déus parlen és la música.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.