Recorro els últims metres de la pista humida, veig cada gota d’aigua picant contra el plàstic temperat per cada revolt i per cada volta que he superat. Sento cada petit impuls dels milers que fa el pistó impulsant-me vers la victòria incerta. Percebo cada tremolor del patiment dels pneumàtics, destruïts en una duríssima batalla. El combat és arriscat i el detall compta a cada instant. Enfilo el darrer revolt en la pell d’un genet solitari en la vastitud del desert d’asfalt. Cada segon és etern en el dubte i breu en els reflexos. Ara sí, passo la meta, incrèdul i conscient de ser un sol cos, harmoniós, amb la màquina.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.