Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.977 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.977

Un cop de sort

Francesc Martí 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO 10 de març del 2016 Lectura: 1 min · 625 caràcters

I de cop i volta ja estava al terra i sense poder-me moure. Els nens m’estaven immobilitzant perquè no em pogués moure i que em poguessin pegar els dos que quedaven sense poder-me defensar. El més gran em va començar a pegar cops de puny a la cara i l’altre puntades de peu a l’estómac. Va ser llavors quan, d’entre els matolls, van sortir el Joan, l’Albert i el Marc. Eren amb els que estava enfadat perquè el dia anterior els havia xutat la pilota de bàsquet fora dels límits de l’escola i vam haver d’anar a direcció. Entre els tres els van apartar i vam poder marxar corrents. Vam anar directes a queixar-nos a la mestra.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats