M’estimo el meu país, que és absolutament impressionant i on els boscos, les muntanyes, els prats, els pics, els animals són excepcionals. Els boscos que hi ha són grans, poblats, amb una vegetació, densa verda, humida i perduda en les grans muntanyes del meu petit país. Quan m’allunyo de la ciutat tinc una sensació de plaer inigualable que no canviaria per res. Les muntanyes són abundants, tan abundants que quan les mires des de sota semblen les sabates d’alguns éssers gegants. El meu paradís es diu Andorra. Jo estic molt orgullós d’haver nascut en aquestes terres tan boniques sense les quals no podria viure.
Andorra, t’estimo!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.