En Gabi i jo ens trobàvem a la parada de sobre dels Estanys de La Pera. Em va alertar que per allà voltava un isard. Va agafar el seu rifle, el va posar a punt de mira i, just quan anava a prémer el gallet, les seves mirades es van trobar. Aquells ulls grans i temorosos el miraven fixament, desafiants, demanant-li si seria capaç de fer allò que havia vingut a fer. Durant uns segons, el temps es va aturar, una esgarrifança va envair el meu cos, mai havia vist en Gabi en aquell estat, estàtic, dubtós. Aquell animal havia aconseguit que un caçador arribés a veure el temor i la tendresa que provoca un ésser tan noble com és l’isard.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.