Me’n recordo com si fos ahir. Tot era fosc, fred i estava sol. Podia volar. Però… no podia parlar. De sobte, una llum m’il·luminava… Pum! Vaig veure una explosió. Milions d’anys després vaig veure una cosa rodona vermella, m’hi vaig apropar i estava ple de lava. Milions d’anys després van aparèixer unes coses gegants que es movien; no m’agradaven i les vaig fer petites. Molt després van aparèixer uns animals gegants, els vaig posar de nom dinosaures, però un dia un meteorit els va matar tots. Jo, molt trist, vaig crear una nova espècie molt autònoma. Es deia… espera… humans. Ells em respectarien com si fos Chuck Norris.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.