Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 2.156 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.156

Ja no sóc un nen

Laura Dias 4t D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO 11 de juny del 2016 Lectura: 1 min · 634 caràcters

Estic al carrer, paralitzat. Tots corren espantats. No em puc moure, no puc apartar la mirada d’aquella dona que em mira suplicant clemència. Però no, no pot fer res per impedir que conclogui la meva missió. Aleshores m’adono que ja ho he fet, que ja l’he morta. De cop escolto un crit, un, que fa que em giri per veure-la. Me la quedo mirat i veig que tot d’una arrenca a cór­rer cap a mi. M’abraça com si volgués consolar-me. Però jo no necessito consol. Jo no sento res, no sento llàstima ni penediment. Ja no sóc aquell nen de deu anys que van arrencar dels braços de sa mare. Ara en tinc dotze i ja no sóc cap nen, sóc un soldat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats