Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 2.167 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.167

En un instant

Mireia Batista 4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO 17 de juny del 2016 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Mireia Batista_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Caic. Sento un dolor interminable a l’esquena. No em puc moure. Sento la sirena del que sembla ser una ambulància i la sensació d’elevar-me. M’adormo per poder despertar del malson. Això! Segur que és un malson, segur. Em desperto però no ho faig veritablement. Què ha passat? No recordo res, només el soroll d’una moto lliscant ter­ra avall. Em sento viva però alguna cosa m’impedeix obrir els ulls. Sento alguna cosa tova sota meu. On estic? Escolto la veu de mon pare de fons. Ma mare plorant. Els vull abraçar i dir-los que tot està bé, que estic bé. Passen deu minuts i continuo sense recordar res. Espera… Ja ho recordo! Desperto.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats