Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 2.228 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.228

Els nens

Anahi Leguizamon 3ème D Lycée Comte de Foix 24 de desembre del 2016 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Són àngels endimoniats. Són com el vent, venen i van, et fan feliç o et posen trist. Són com un mirall que reflecteix els que els han cuidat. Poden ser el fruit que has plantat o el monstre que has creat. Són éssers meravellosos que a poc a poc obliden la innocència per acollir la maduresa. La infantesa és un període massa curt que passa massa de pressa. Una època perfecta ritmada per riures i jocs. Els hem d’ensenyar que si la vida és dura ells seran  com una pedra. Els hem de dir que somiïn i que mai no deixin escapar allò que els fa respirar. Els nens són el nostre futur, els únics que ens poden salvar d’aquest món sense pietat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats