Jennifer Freitas_2n de PRO GA LYCÉE COMTE DE FOIX
Et diria estimada, però ja ni sé com dir-te. És que això no és un intent més de sentir-me adulta, davant una situació que clarament em va trencar per dins. En milers d’ocasions he intentat convèncer-me que no passava res, que no importava el que havia passat, que la meva vida seguiria igual i que òbviament només va arribar a ser un intent. Però tampoc no he tingut el valor de fer res. Però és que tampoc no sabia què fer, vivia en un aclaparament constant, en una discussió interna. Entre entendre si t’odiava o si fins i tot et seguia estimant.
Arribo una mica tard encara que no crec que t’importi, ja que ni m’esperaves. T’estimo.