Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.250 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.250

Ja l’he perdut, el meu cosí

Carla Martins 2n de PRO GA LYCÉE COMTE DE FOIX 6 de gener del 2017 Lectura: 1 min · 690 caràcters

Carla Martins_2n de PRO GA  LYCÉE COMTE DE FOIX
Des de ben petita ell era com un germà. Més que això, era com el meu segon pare. M’havia vist créixer, però malauradament només durant els meus nou primers anys… Aquell 18 d’octubre del 2010 no l’oblidaré mai. Va ser el dia que ell va marxar, sense acomiadar-se. Quan em vaig llevar, alguna cosa passava i no entenia què. El meu pare ja havia sortit de casa. La meva mare i les meves germanes ploraven. Jo seguia sense entendre res fins que va sonar el telèfon i vaig agafar-lo jo. Va ser quan ho vaig entendre tot, ell havia marxat. Per què ell? Si només tenia 22 anys! I ens quedaven tants moments per compartir…
L’enyorança és immensa.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats