En un segon passo d’estar ben segura a les teves mans a volar per l’aire. Quina sensació! Durant la meva jornada laboral m’elevo sovint per sobre els caps de tothom, però cada cop és com el primer. Estic pujant. Ho veig tot i cada cop puc mirar més lluny. Em sento lliure, lleugera com una papallona. Oh! Ha nevat! Quan arribo al punt més alt puc veure el cim de la muntanya enfarinat. Ai! Ai! Que caic! Ho perdo tot de vista: el sol, els núvols, la neu, els arbres. Entro a la cistella i veig la cara somrient del meu tirador. Ja només em queda recordar la sensació de llibertat mentre miro el terra on pròximament tornaré a botar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.