Lorena Gómez Martos_3r C Col·legi Maria Moliner
Als anys cinquanta, en una casa als afores de la ciutat, vivia una família: uns pares i la seva filla petita que es deia Anabelle. El pare es dedicava a fabricar nines de porcellana, i a la seva filla li encantaven. Ella tenia llavors uns deu anys.
Un dia, quan tornaven a casa tot passejant des del poble, de cop i volta, sense gairebé temps per parpellejar, a l’Anabelle, li va caure la seva nina a la carretera, es va ajupir lentament a recollir-la i en un sospir un camió que passava a tota velocitat per allí se la va emportar per davant. Desolador, trist. No quedava res, ni tan sols llàgrimes, només sang suficient per embolicar-la.