Òscar Fité _3ème E Lycée Comte de Foix
L’estiu passat estava anant en bici en un poblet espanyol, quan de sobte, un nen petit de cinc anys va passar-me pel davant i jo anava molt ràpid. Vaig intentar esquivar-lo, vaig frenar i vaig girar el manillar. Tot seguit vaig saltar de la bici per sobre del manillar i vaig caure al terra. No sentia cap mal. Vaig aixecar-me, vaig arreglar els frens i vaig tornar cap a casa. Entrant, vaig cridar a la meva mare però no hi era. Vaig començar a buscar-la per tot arreu, m’estava marejant i em vaig agafar a un pilar. Aleshores, miraculosament, ella va entrar. Es va espantar molt al veure’m tantes ferides.