Carles García_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Una lluita constant, és ella o jo, aquest cop ho aconseguiré, aquest és el meu moment. Com gaudiré del triomf. Acabada la batalla ella se n’anirà submisa i mai més no tornaré a veure-la. Només aleshores, mort de cansament, descansaria d’aquesta bèstia indomable, sempre rient-se de mi mostrant tot el seu poder només per fer-me sentir inútil, covard… brut… Aquest cop no serà igual. Aquí estic, mort de por, però armat de coratge. No puc fer-me enrere. Tremolós o no, avui ho faré; avui, guanyaré. M’introdueixo al camp de batalla, deixant anar la bèstia… Com detesto l’aigua freda a l’hora de dutxar-me. -Collons, quin fred!