Nerea Fuentes_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Aquell matí a Sarrià va sortir al cel el sol més bonic del món. Hi havia núvols roses i el vent feia olor de caramel. De sobte, els núvols es van posar a plorar perquè va passar la cosa més horrible del món i és que un dels meus va morir. Recordo molt bé aquell dia ja que estava creuant el pas de vianants quan un impresentable quasi m’atropella i justament el meu pare es va posar enmig. Aquell dia el cel va deixar de ser blau pastel i es va tornar negre per sempre. Des de llavors, fa fred i les estrelles no han tornat a brillar. Es van apagar perquè estaven molt tristes, perquè aquell dia el meu heroi va morir en els meus braços.