Els meus pares són molt dolents, no em deixen tenir un iPhone 9, ni tan sols fer servir Internet per a mirar YouTube, no em deixen jugar al GTA i sempre m’he de conformar amb unes petites joguines inerts, avorrides a més no poder. Em passo el dia mirant dibuixos, ja que, per variar, no puc mirar Utopia, ni aquell canal amb el signe del conill. Ja estic cansat! Me n’hauria d’anar de casa, no em trobarien a faltar, i així no hauria d’aguantar el meu pare, tot el dia repetint-me l’important que és utilitzar aquelles coses amb pàgines que es troben a les prestatgeries. Tan difícil és entendre que amb els meus 8 anys ja soc gran?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.