Andrea Márquez Adran_3r C Col·legi Anna Maria Janer
Aquells petons tan intensos, aquells somriures inesperats, aquells agradables instants de compenetració silenciosa. Somio dia rere dia els teus ulls brillants. En obrir els meus, però, m’adono que tot ja ha passat.
Llavors, recordo aquella fosca habitació del teu comiat, quan vaig endinsar-me en una tristor que encara perdura.
Em va costar, però vaig decidir que no podia seguir així. S’ha d’acceptar la mort. Cal viure intensament i valorar cada instant i cada persona que apareix al nostre camí.
Tu ja vas recórrer la teva vida. Ara em toca continuar-la a mi i en un futur llunyà només desitjo que algú em recordi com jo ho faig amb tu.