Àngels Marasigan_3ème I Lycée Comte de Foix
Sempre ha de passar alguna cosa el dia del meu aniversari; com fer-me mal, no poder encendre les espelmes o no poder estar tots junts… n’estava farta, no podia tolerar-ho i l’any passat vaig desitjar que l’any següent no passés res. Va arribar el dia i estava nerviosa perquè no volia que res sortís malament. Vaig passar tot el dia observant el que feien els altres. La festa va començar i tremolava perquè tot sortís bé i poder menjar el pastís sense cap imprevist. La meva mare em va preguntar si estava bé, estava amoïnada, però al mateix temps estava eufòrica. Em van cantar, vaig bufar, estava feliç. I de sobte el pastís va caure.