Vaig tenir el valor d’apropar-m’hi l’endemà i ja es veia que ell estava nerviós i em posava nerviosa a mi; no parava de moure’s d’un costat a l’altre. Això m’estressava encara més, llavors m’ho va demanar… Jo d’això no n’estava tan segura, però em vaig precipitar en la resposta sense intuir que en sortiria mal parada. Estic tipa de dir “sí” només per satisfer els altres. Cal ser valent i no acceptar les coses sense una prèvia reflexió. Una mala decisió et pot canviar la vida. No sé si haureu entès el text però la veritat és que no tinc més caràcters…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.