Diumenge, 22 de novembre del 2026 Relat núm. 3.146 de 6.624
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.146

Ella

Nerea Cuñarro 3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP 30 d'abril del 2019 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Em vaig aixecar del llit. Era hora de sortir d’allà. Era un magnífic dia, ningú s’imaginaria el que passaria. Vaig sortir del meu llit. Vaig obrir els ulls. Allà estava ella. El meu nou amor, amb els seus cabells rossos i llargs. Amb els seus ulls plorosos i blaus. Hi havia molta gent que em mirava, però jo només tenia ulls per a aquella dona. Vaig plorar i tots van aplaudir amb força. Ella va dir t’estimo i des d’aquell petit instant em va robar el cor. Sabia que aquella dona seria sempre el meu únic amor. L’única que sempre estaria allà. La persona a la qual més estimo. La dona que em va donar la vida. T’estimo mama. Gràcies!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats