I tot llençant les maletes em vaig dirigir cap a la finestra. Després d’haver abandonat aquell poble minúscul i tancat, després d’haver-me acomiadat dels meus pares amb un: “fins aviat”, després de sobrevolar ciutats, camps, rius i rierols, després d’haver pujat aquelles tortuoses escales del vell edifici, després d’observar aquell espai grotesc que seria el meu habitatge, finalment vaig sospirar. I llençant les maletes, maldestrament em vaig dirigir cap a la finestra per respirar, per inhalar l’aire carregat i melancòlic de la ciutat i per enfrontar-me al meu destí, que m’esperava tot just a cent metres de la Torre Eiffel.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.