Rius de color vermell recorren el meu suau i pàl·lid braç i creen petites cascades al final dels meus dits llargs i gruixuts. Jo, estirat al terra de la meva habitació i recolzat en la rígida i blanca paret, observo com la vidriera de la meva finestra plora el meu adéu a aquesta terra, una vida feta de disgustos i de felicitat. Ja no em salvaria … pel meu cap passen totes aquestes imatges de persones que no són significatives per ser anomenades en aquesta petita història. “Toc toc”, torno a la realitat, darrere la foscor entra l’Annabel, l’únic motiu de la meva existència que em dóna valor per lluitar contra aquesta societat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.