Amb el pas del temps he après a riure de la vida, de mi mateixa, de totes les vegades que he caigut i de totes les que m’he aixecat. Somriuré per les meves alegries i les meves desgràcies, deixant enrere allò que els altres pensin. No em cansaré de lluitar, no retiraré tan fàcilment tot el meu exèrcit. No em quedaré parada veient com passa el temps, no penso deixar que res m’afecti, aquesta vegada no serà el destí qui decideixi per mi. Aquesta vegada decideixo jo. Arribaré el més alt possible. Menjar-se la vida, beure’s la por.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.