Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 5.248 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.248

AAAAggggggghhhhhh!!!!!

Raphael Ducreux Poueymiro 3ème C Lycée Comte de Foix 15 de desembre del 2023 Lectura: 1 min · 644 caràcters

Últimament, hi havia hagut molts assassinats. Com que soc algú de poruc, sempre he tingut gos a casa, per fer-me companyia. Aquell vespre, em va semblar notar una presència. Per a tranquil·litzar-me, vaig deixar lliscar la mà pel costat del sofà perquè el gos em llepés una mica, com solia fer sempre. Aquell gest em calmava i sovint el repetia quan alguna cosa em neguitejava. Després, amb la boca seca pels nervis, em vaig dirigir a la cuina a beure aigua. El gos no em va seguir com feia sempre. Va ser horrible! A la cuina, vaig trobar el gos dins l’aigüera amb dos ganivets travessant-li el cor. Llavors, què m’havia llepat la mà, al sofà?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats